Època Micènica i segles foscos:

Art micènic (1750-1200 a. C.) Cap al'any 2000 a.C. envaeixen Grècia nombroses tribus del nord, de llengua i.e.: els aqueus i els jonis, que travessen la península i s'aturen al peloponnès. Van ser ells els que van envair i destruir Creta entre el 1450 i el 1300 a.C.
Aqueus i Jonis van mantenir a vegades bones relacions i altres es van barallar ferotgement . les seves principals ciutats van ser: Micenes, Tirint, Argos, Tebes i Atenes. Finalment els aqueus van empenyer els jonis cap a l'Asia Menor, on van fundar noves colonies.
Cap el 1200 a.C. Un altre poble, el dels doris, acaba amb les ciutats aquees i assumeix la direcció de la historia grega.
Les ciutats gregues es caracteritzaven per les grans fortificacions ciclòpees (de grans pedres) mostra de l'agitada vida bèlica amb els seus veïns.
Aquestes construccions ens parlen d'un art menys refinat que el cretenc, on destaca per damunt de tot i com es propi dels pobles nomades, l'orfebreria
A la ciutat de Micenes destacarem la porta dels Lleons, amb grans "carreus de pedra y un llindar que soste un triangle on es troben dos esculpits dos lleons enfrontats i una columna al centre.


En la fortalesa de Tirint apareix la construcció més original dels micènics: el Mégaron, el Mégaron, germen del temple grec posterior. Fan servir la columna cretenca amb poques variants i el començament de l'entaulament clàssic, al decorar els llindars amb rossetes i altres franjes verticals que recorden els triglifs.
Altres monuments seran les tombes, algunes d'elles subterrannees. Les més interessants són les anomenades Tolos, de passadis i falsa volta. L'exemple més significatiu serà el tresor d'Atreu, de Micenes, amb un passadís que acaba en forma de trapeci, i dona pas a una cambra circular,

coberta amb una falsa volta que es recobria amb plaques de bronze. Hi ha una segona sala més petita dedicada al culte i diposit del cadaver.
Tambe caldria assenyalar la ciutat de Troia, conquerida pels aqueus d'Agamemnon el segle XIIIa.C.
En les arts decoratives destacarem: la màscara d'Agamemnon i els vasos de Vafio, sembla que aquesta última obra es va encarregar a un artista de Creta, que va treballar diverses tasses d'or destinades a l'aixovar funerari d'un princep micènic



Edat Mitja Grega (1200-900 a. C.)Les invasions i.e. provoquen un autèntic cataclisme a les naixents civilitzacions gregues. D'aquest període només disposem d'algunes restes que testimonien l'empobriment de les formes artístiques i culturals anteriors.
A partir del segles X a.C. assisitim a una lenta recuperació ecnòmica que es traduïrà en una major producció de ceràmica amb representacions de tipus geomètric i abstracte.