Quan sentim parlar de l'art grec, ràpidament recordem la elegància de les columnes clàssiques o la sensació de serenitat que transmeten les escultures d'atletes i de deus.
Però la història de l'art ens parla d'un període de més de dos mil anys en els quals els grecs van assistir a diferents formes de representació de l'obra artística.
Van canviar les modes i els canons de bellesa, van aparèixer i desparèixer, ciutats, santuaris i regnes que semblaven eterns.
Art preclàssic
Passats els segles, malgrat tot, seguim parlant de l'art grec, perquè, pre damunt de les diferències, els artistes tenien un referent molt clar: la cerca de la bellesa a través de l'adequada utilització de mesures i proporcions. En estreta relació amb aquest principi el cos humà
ese convertirà en el fonament esencial de tota aquesta bellesa.
Així a mitjan del segle V a.C. coincidint amb el període de màxim esplendor, polític i cultural de Grècia, els arquitectes buscaran i trobaran la proporció i l'harmonia visual en els seus edificis i els escultors aconseguiran plasmar no només la bellesa física extgerior, sino també la interior o espiritual.
Art clàssic i hel·lenistic
Era la culminació d'una cerca la creació d'un model que s'ha convertit en font d'inspiració de tot l'art occidental fins la segona mitat del segle XIX Conscient dela seva importància els romans van anomenar a aquest moment època clàssica.
http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc326ca1.php
miércoles, 14 de octubre de 2009
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario